Allà on acaba la moda absurda i les herències musicals del subsòl es respecten. Allà on el discurs del rap és sincer i no una façana de mediocre egolatria. Allà on usar la pròpia llengua no és estètic sinó naturalment obvi. Allà on, com deia Gramsci, la cultura no és una pila de dades enciclopèdicament (des)ordenades, sinó un graó cap a la consciència de classe i anticapitalista... Allà comença el rap d´At Versaris.