La Maria estrena “La Mentida”, cançó original de la BSO del film ‘Eixam’
"Fa menys mal la mentida i no saber la veritat": amb aquesta premissa, La Maria estrena La Mentida, la cançó original de Eixam (Óscar Bernàcer, a cinemes el 4 de setembre), que dispara sense pietat contra la gent de la meritocràcia que jutja qui menteix per sobreviure i mai es qüestiona els propis privilegis
ESCOLTA EL SINGLE "LA MENTIDA (BSO original EIXAM)" de La Maria
Totes mentim. Cada dia, amb coses banals, per protegir-nos, per no fer mal, per sobreviure. D'eixa idea naix “La Mentida”, la nova cançó de La Maria, composta expressament per a ‘Eixam’, el llargmetratge d'Óscar Bernàcer que arriba a les sales el 4 de setembre. Per a compondre "La Mentida", La Maria s'ha ficat en la pell dels personatges de l'Eixam, un film que, segons l’artista d’Oliva, empeny l'espectador a empatitzar fins i tot amb els personatges més detestables. "Ells juguen a la supervivència constant, siga quin siga el preu", afirma. El tema s’ha gravat a Hankins Studio amb la violoncelista Teresa Alamà com a col·laboradora i ha comptat també amb la implicació de Raquel Sánchez, compositora de la banda sonora original de la pel·lícula.
‘Eixam’ és una pel·lícula travessada per mentides que van molt més enllà del que la societat perdona: mentides de mort, d'assassinats, d'alcoholisme, de robatoris. Mentides que fan mal. I, tanmateix, els seus personatges —a qui "els ha passat el tren de la societat per damunt"— acaben preferint creure's la mentida abans que afrontar una veritat que els supera.
Un mirall per a totes i tots
Lluny de ser una simple banda sonora, “La Mentida” és també una declaració d'intencions. La Maria reivindica que totes i tots amaguem coses, que dissimulem cada dia amb "coses molt banals", i que això no és res més que una necessitat humana de mostrar una imatge impol·luta de nosaltres mateixos. Però la cançó no s'hi queda: també és un pols directe al prejudici i a l'anomenada "gent de la meritocràcia", aquella que jutja sense pietat qui menteix per sobreviure mentre mai qüestiona els seus propis privilegis.
